dissabte, 18 de març de 2017

Crema de Sant Josep de safrà {fragància natural}


Això de seguir les festes amb el paladar és un gust. Demà serà Sant Josep i per a la meva mare aquesta festivitat era tot l'any, perquè les postres favorites de casa eren una bona crema catalana i que ella feia com ningú. Jo no hi tinc tant la mà trencada, però em defenso. Un any, quan vaig posar la seva crema, ja us vaig explicar que ella no treia la pela de la llimona i a qui li tocava havia de rentar els plats (ara ho faria el rentavaixella). I és que una bona crema sempre ve de gust. Al blog en tenim  de diverses maneres: la de mango de l'any passat, la que porta tòfona i especial la de la meva mare. Així que podem triar. I perquè l'he fet amb safrà? M'agrada el seu gust. Fa uns anys vaig cultivar uns quants bulbs de safrà al meu hort urbà. Plantar-los, veure com surten i obtenir seguidament el regal de la feble i bonica flor, uns brins de color preciós, no té preu. Una experiència a la qual us convido viure: serà suficient una torreta. Com a molt donarà per a fer una paella, però tant se val! Ara anem per la crema que, si sou dos, podeu convidar dos amics més i ja sereu quatre, just la quantitat que sortirà amb els ingredients que us dono.

Necessitarem:
 - 750 ml de llet
 - un xic de sal
 - uns brins de safrà 
 - un tros de pela de llimona
 - 6 rovells d'ou 
 - 250 g de sucre
 - 1 cullerada gran de maizena
 - avellanes garapinyades per a acompanyar (les podeu comprar o fer-les a casa)

Farem:
Desfem la maizena en un gotet de llet freda i reservem.
Bullim la resta de llet amb el xic de sal, la pela de la llimona i els brins de safrà (el meu és de la Conca de Barberà).
Retirem del foc i deixem infusionar una estona.
Batem els rovells d'ou amb el sucre, en un bol, fins que quedin ben espumosos.
Us he de dir que els ous són de les nostre gallines i també ajuden a donar el color groc pujat i intens.
Colem la llet i l'anem incorporant a poc a poc als rovells, tot remenant per a evitar que quallin.
Un cop l'hàgim barrejat posem el cassó al foc com jo faig, o al bany maria si ho preferiu, i aboquem el got que hem reservat amb la maizena, tot remenant sense parar perquè es vagi espessint i no s'aferri.
Hem d'evitar que bulli i esperem que desapareixi l'espuma que es forma.
Un cop tinguem la textura de crema, ho apartem del foc i deixem refredar.
Servim posant unes quantes avellanes garapinyades al fons d'una copa o per sobre de la crema i uns brins de safrà com a ornament.
Ummmmmmmmm... com us estimaran!



L.O.V.E., Andrea Motis i tota la tropa que l'acompanya. I quin gust sentir-los.



diumenge, 12 de març de 2017

El pastís de mousse de xocolata {del mecànic}


...
     Dejé una taza de café en cada una de las mesas y ofrecí beskuits a mis compañeras. Hattie nunca coge ni uno antes de la hora de comer, pero a Jessie le brillaron los ojos al ver las pastas doradas y crujientes y olvidó la discusión.
     - Coge dos -le sugerí.
     Cuando metió la mano en la lata, las salamanquesas tatuadas parecieron trepar por su brazo. Le sonreí. Me gusta que una chica tenga buen apetito.
     - Lekker -exclamó.
     De repente, de su cadera empezó a sonar la canción de Alicia Keys Girl On Fire, Chica en llamas.
     Perdón -dijo Jessie abriendo uno de los bolsillos de la riñonera-. Es mi teléfono.
   La canción fue oyendóse cada vez más fuerte a medida que ella se acercaba a la entrada de la redacción y contestaba la llamada.
     -¿Diga...? ¿Reghardt?
     Jessie salió al jardín y su voz se apagó; ya no la oí más, ni a ella ni su canción en llamas. Me senté a mi mesa y mojé un beskuit en el café. La pasta llevaba pipas, lo que le daba ese sabor a frutos secos tostados. Volví a mirar los sobres.
     La carta de encima era de color rosa e iba dirigida a Tannie Marie. El punto de las íes era un pequeño círculo. Tomé un sorbo de café antes de decidirme a abrirla. Cuando acabé de leerla, estaba tan estupefacta que dejé de comer.
                                                        ...
     
Paràgraf de la pàgina 22 del llibre Recetas para amar y matar de la Sally Andrew, editat per Penguin Random House Grupo Editorial. 


L'estiu és per a mi, i suposo que per a la gran majoria, una estació per a deixar-se anar. Platja, passejos, compartir bons àpats amb amics a l'aire lliure i sobretot llegir estirada on sigui... I m'agraden lectures d'aquelles que et treuen les cabòries i et fan anar amunt i avall, que distreuen. L'any passat vaig llegir una novel·la on la protagonista té dots detectivesques. Intriga i gastronomia es barregen a la història. Els beskuits són protagonistes i et fan agafar ganes d'entrar a la cuina, però trio una de les receptes del final del llibre que em va fer molta gràcia: el pastís de mousse de xocolata del mecànic. I aquí us la poso tot aprofitant que l'he fet per a la Violeta: acaba de complir 9 anys.  Sembla ahir que us vaig posar el pastís dels quatre, el dels set o el dels vuit de l'any passat. Creix a passos agegantats, comença a tenir coses de preadolescent i el seu vocabulari és diferent. Aquest any ha volgut una festa de pijames i que fes un pastís de xocolata, que tant li agrada, per a compartir amb les seves amigues. I com no, la xocolata serà de la casa C.R.E.O, de la que tinc l'honor de ser ambaixadora. Us faig l'observació que aquí us transcric la recepta tal qual està al llibre, però jo he usat una pastilla sencera de Xocolata a la pedra  de C.R.E.O. amb vainilla, de 300 g i el sucre de llustre és amb vainilla, la qual cosa fa que sigui un pastís ben perfumat. No hi he afegit la nata ni els fruits rojos per a les fotografies. Ho he deixat per a fer-ho a casa en el moment de servir-lo. De pas, aprofito per a dir-vos que les fotografies estan fetes a l'antic edifici de l'Hospital Vell de Santa Tecla, actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès, construït durant la  segona meitat del segle XII i ubicat a la part alta de la ciutat. Apa, ara sí que ens posem a fer aquest esponjós i deliciós pastís.


Necessitarem:
 - 240 g de xocolata negra
 - 125 g de mantega
 - 4 ous
 - 1 culleradeta d'extracte de vainilla
 - 1 xic de sal
 - 1/4 de tassa de sucre de llustre
 - 1 taronja (la ratlladura de la seva pell)
 - nata muntada
 - fruits rojos o fruits secs

Farem:
En un bol al bany maria hi fondrem la xocolata, la mantega i la vainilla.
L'autora ens explica que ho fa en un bol refractari que escalfa en un cassó amb aigua bullent, apartat del foc.
Batem els ous, el sucre i la sal fins que la barreja quedi molt espessa i suau.
Caldrà que ens hi estem uns cinc minuts amb la velocitat alta de la batedora elèctrica.
És molt important fer-ho així i no córrer, la barreja s'espessirà i es tornarà escumosa, augmentant unes cinc vegades de volum.
Afegim la ratlladura de taronja i la incorporem a la barreja de la xocolata amb la mantega i vainilla.
Aboquem la barreja en un motlle desmuntable, de 23 cm de diàmetre, folrat i untat de mantega.
Enfornem, amb el forn preescalfat, a 160ºC de 35 a 45 minuts o fins que la superfície comenci a aclivellar-se.
Deixem refredar dins del motlle.
Un cop desemmotllat, omplim les clivelles de la superfície amb nata muntada i fruits rojos o fruits secs, nosaltres ho fem amb les dues coses.
Al final de la recepta hi ha dos consells:
Cal utilitzar xocolata negra amb un 35/40 per cent de contingut de cacau, ja que no convé que sigui massa amarg perquè el pastís resultaria sec, amarg i pesat.
L'altre és que pot resultar que quedi pla, però així es pot reomplir amb nata i fruits rojos, o fins i tot, amb unes kaalgatperskes (nectarines) escalfades.


De fons sentim En chantant,  per Louane, del film La famille Bélier i que tant li va agradar a la Violeta.
                                              ... Quan j'étais petit garçon,
                                                  je repassais mes leçons
                                                  en chantant...
                                                        ... la vie c'est plus marrant,
                                                            c'est moins désespérant,
                                                            en chantant...

                                                                                   Per molts anys Violeta!