dilluns, 30 de novembre del 2015

Puré de ceba a la Soubise {fent enoturisme a la Conca}


La recepta d'avui resulta molt bona. Una salsa francesa d'acompanyament que fa créixer el plat. Però, que no és l'estrella de l'entrada. Avui us vinc a parlar de l'enoturisme i d'una manera de viure. Una manera de viure a la natura fent allò que t'agrada i posant-hi passió. Evidentment no és tan sols passió, cal també invertir i creure que tot anirà bé. M'agradaria poder transmetre l'emoció que vaig sentir fent aquesta visita: persones que estimen la terra que trepitgen, que saben que ho fan bé i que hi posen tota la il·lusió del món.
Us parlo del Dídac i de l'Eva. El Dídac com un dels responsables de la Tòfona de la Conca i l'Eva del Celler Vega Aixalà, ambdós de la Conca de Barberà. Dues persones joves que fan del seu treball una manera de viure lligada a la terra. El dia que els vàrem visitar feia fred. En realitat era el primer fred de la temporada, la qual cosa ens va fer veure que les condicions de treball no són fàcils i que li hem de donar un valor molt alt. Us amplio amb més fotografies de la visita al meu altre blog Xips de Vida on, excepcionalment, avui publico conjuntament amb la recepta. Les dues entrades es retroalimenten i complementen, Tòfones, vins i un tast {anem a la Conca de Barberà}.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 tòfona negra laminada
 - 1 tall de filet de bou per persona
 - 250 g de ceba pelada i tallada a trossos
 - 1/4 de litre de beixamel ben espessa
 - 1/2 dl de crema fresca
 - 1 polsim de sucre
 - sal i pebre
 - 70 g de mantega (en traurem dues cullerades soperes per a la beixamel)
 - oli d'oliva verge extra per a passar la carn per la paella
beixamel:
 - 2 cullerades soperes de farina
 - 2 cullerades de mantega
 - 1 tassa de llet
 - nou moscada

Farem:
Bullim la ceba en aigua amb sal durant uns 10 minuts.
Mentrestant preparem la beixamel amb la mantega, la farina, la llet i la nou moscada ratllada.
Reservem.
Un cop ha bullit la ceba l'escorrem i la posem en una paella amb la mantega.
Deixarem coure una estona però sense que s'enrosseixi.
La ajuntem a la beixamel, salpebrem, hi posem un xic de sucre i afegim a l'últim moment la crema fresca.
Aquesta salsa acostuma a portar tres o quatre tipus d'espècies, però jo no les he posat perquè volia que fos protagonista la tòfona.
Muntem el plat amb la carn que haurem passat per la paella amb oli d'oliva i salpebrada.
Acompanyem amb la salsa i la tòfona laminada.
Res més.
A casa quan cuinem i fem servir tòfona no acostumen afegir molts ingredients perquè ens agrada trobar-la tal qual: ratllada sobre la pasta o en una llesca de pa torrat i oli d'oliva.
El considerat diamant de la cuina, la tòfona, no necessita massa guarniments.
I per luxe total l'he maridat amb un vi negre de Vega Aixalà DO Conca de Barberà, el Viern 2009, de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Ull de llebre, Syrah, Samsó i Merlot.
Mentre dinàvem es feia el silenci, els gustos que percibíem eren a l'aire...

Moltes gràcies Dídac i Eva per oferir uns productes d'alta qualitat.  L'esforç i treball que hi dediqueu ha de tenir la seva recompensa. Confirmo que la visita val la pena. Hem de tenir en compte que el govern català dedica l'any 2016 al turisme gastronòmic i l'enoturisme, en el marc de les accions vinculades a la qualificació de Regió Europea de la Gastronomia. A recórrer la terra toca!

GeografiaLluis Llach.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada