dilluns, 24 de novembre del 2014

Bastonets dolços {pasta de pastisset}


Quan es tracta de passar una tarda amb la Violeta ens empesquem la manera de fer-ho divertit i distret. Li agrada aprendre a cuinar. Fer galetes és un dels passatemps favorits. D'ençà que vam fer la família Gingebre, ja han passat tres anys, ha crescut però continua amb ganes de passar estones a la cuina amb mi.

dimecres, 19 de novembre del 2014

Quiche de salmó i ceps {records de viatges}


Diuen que quan visites un país has de visitar els seus mercats i els cementiris. Els primers per a saber com viuen i els segons per a saber com han viscut. Dels cementiris, que estan dins de la ciutat de Copenhaguen, dir que transmeten pau i es converteixen en un lloc de pas i de passeig, com es veu a la fotografia. Dels mercats he pogut veure com els danesos estimen la natura, els seus productes i com els utilitzen a la seva alimentació. Per aquest motiu el restaurant Noma es caracteritza per les flors i les verdures del seu menú.

divendres, 14 de novembre del 2014

Costelles de xai a la sal {en blanc i negre}


M'agrada cuinar el peix a la sal però també la carn. L'heu fet mai d'aquesta manera? Us puc garantir que és fàcil i bo. El resultat és ben agraït: la carn queda molt tendra.

dimarts, 11 de novembre del 2014

Magdalenes amb figues {per a l'ànima}


Si amb el pastís de carabassa i xocolata de la recepta anterior no vàrem engegar el forn, en aquesta sí que ho fem. Temps de tardor, temps de forn. Engegar-lo produeix benestar a la cuina i al paladar. Amb les últimes figues comprades al mercat hem fet unes magdalenes molt bones, fàcils i vistoses.

dimarts, 4 de novembre del 2014

Pastís de carabassa i xocolata {sense forn}

...
   La visita de la casa -obligada, però agradosa- va començar pel pati, on la vegetació encara era esquifida, i va continuar per la gran sala de la llar de foc, la biblioteca, el cosidor i la cambra de jocs de la canalla, on s'esperaven molt formals els tres fills de la família, dos jovencells que van presentar-se com a Amadeu i Joan i una neneta d'un any que caminava fent tentines, la Violeta.