dimecres, 23 de gener del 2013

Natilles de casa amb dolç de llet {finura...}



Quan el Memòries d'una cuinera d'aquest mes ens van convidar a fer natilles no vaig poder evitar recordar la meva adolescència: cada cop que em posava malalta la meva mare em preparava natilles. Era l'únic menjar que em venia de gust i podia empassar. Així que toca fer-les com ella.
Per a 4 racions,

Necessitarem:
 - 1/2 l de llet
 - 4 rovells d'ou
 - 150 g de sucre
 - 2 cullerades (postres) rases de maizena
 - 1 tassa (cafè) de llet
 - 1 branqueta de canyella
 - pela de llimona
 - dolç de llet per a guarnir

Farem:
En un cassó barregem els ous i el sucre, ben remenat.
Ho posem al foc i hi aboquem la llet calenta, que haurem bullit amb la branca de canyella i la pela de la llimona, sense parar de remenar amb una cullera de fusta.
La meva mare de la llet només en treia la canyella, deixava la pela de llimona perquè algú se la trobés: a qui li tocava havia de rentar els plats.
Barregem la maizena amb la tassa de llet freda i també l'aboquem al cassó, tot remenant.
La maizena farà que s'espesseixin les natilles abans i els ous no pateixin tant.
Quan estigui amb prou cos la repartim entre els bols on servirem.
Per sobre hi he posat dolç de llet trossejat.
Han quedat dolces dolces, com Nathalie, cantada per Gilbert Becaud.
Ma mère avait un jolie nom...

32 comentaris:

  1. M'agrada això de deixar la pell de llimona per rentar els plats!! L'hauré de fer a casa també de tant en quan!
    Màgica aquesta recepta amb tants records i amb molts aromes per sentir-se bé. Increïble com son les mares que tenim records d'aquestes coses que ens preparàvem quan no voliem res :o)
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  2. Dec ser de les poques que a casa seva no es feien natilles, jejee, al menjador de l'escola sí, però eren de les Danone de supermercat.
    No és un dolç que m'agradi massa, potser perque mai n'he tastat una versió casolana, però tants rovells d'ou no m'atrauen gaire.
    Això sí, les teves tenen una pinta espectacular, la presentació t'ha quedat molt maca i segur que fan les delícies d'aquells amants d'aquest postre.

    Petonets!!

    ResponElimina
  3. La fotografia es de lo mès evocadora...m'ha encantat!!! i aquest brodat tan delicat.... quelcom d'impressió!!!!!!!!!!!!!
    Les natilles...aix... quantes històries radere dels postres que preferim sempre de la mare...elles savien com fer-nos menjar quan no hi havia gana, quan teniem que pendren's una pastilla o un xarop que ens feia fàstic.... Quines mares!!!! Nathalie es un bonic nom certament!
    I de les natilles que dir-te??? Doncs que com diuen els moderns "jo en vull dos" jajaja, nomès hi faltava aquest toc de dulce de leche...mmm

    ResponElimina
  4. Que ricas ...

    Me encantan a mi las natillas , aunque por el tema del azucar no tomo muchas , tengo que ir con un poco de cuidado...

    Pero que ricas tienen que estar éstas .¡¡

    Un abrazo grande .¡¡

    ResponElimina
  5. No m'estranya que fos l'únic que menjaves quan estaves malalta perquè aquestes natilles amb el toc de dolç de llet devien estar delicioses.... jo les vaig preparar ahir, a veure si abans de divendres les puc penjar!

    petonets**

    ResponElimina
  6. És ben veritat, una foto super delicada, m'agrada molt!!!
    Unes natilles ben sorprenents, no? que bones!!! Saps que no he provat mai el dolç de llet? és com la llet condensada?
    Petonets, guapa!

    ResponElimina
  7. Hola guapa! Veig que ens posarem les botes amb les natilles, aquest mes... he he. Genial idea, amb dulce de leche! Petonets, Nani!!

    ResponElimina
  8. Que bones... el punt del dolç de llet per sobre es irresistible! M'agradat molt el que feia la teva mare amb la pela de llimona :) Un peto!

    ResponElimina
  9. El toc del dolç de llet les ha de fer molt més llamineres...
    Quina sort tenir una mare que et cuidi així! ;)

    ResponElimina
  10. Vaja quina delícia NANI!!!
    Li diré a la Bibi que me las prepari
    BON DIA I UN PETÓ :)

    ResponElimina
  11. Es que el dulce de leche Nani es tan versatil y le va tan bien a postres como este, pero yo me voy directa a ver ese arroz caldoso con verduras y setas que gracias al curso de diseño gráfico que estoy haciendo me he perdido.

    Mira por donde igual he encontrado mi comidita de este finde.

    Gracias

    Virgnia "sweet and sour"

    ResponElimina
  12. Me chiflan las natillas y esta copa es digna de la mejor mesa.
    Besos linda

    ResponElimina
  13. Muy sugerentes estas natillas. Besos!

    Ana

    ResponElimina
  14. Nani, que buena idea lo del dulce de leche con las natillas. Además, que queda estupendo así troceado por encima. Buenísimas.

    ResponElimina
  15. Mmmmmmmmm!!! M'encanta el dolç de llet!!! Em xiflen aquestes natilles!!!

    ResponElimina
  16. Quina bona idea! A mi també m´agrada el dolç de llet...Jo a Argentina gaudiria moltíssim provant tots tipus...Una copa meravellosament dolça.

    ResponElimina
  17. Quina llàstima... a nosaltres les natilles no ens proven!!!! Però almenys aquestes teves me les puc menjar amb la vista!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  18. Hola Nani! quina presentació más maca, semblen unes postres de luxe! Moltíssimes gràcies per participar. petonets

    ResponElimina
  19. Oh, si us plau, quina pinta, que bones!!
    Marta

    ResponElimina
  20. Amb aquestes natilles segur que et posaves bé aviat o no, per menjar-ne més.
    Moltíssimes gràcies per participar i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  21. NANI que BO, like, like...............
    Un petonet

    La teva botiga amiga Mobles Cambrils

    ResponElimina
  22. Hola Nani!! he agafat la teva recepta base per fer les meves, ja que no tinc cap dona de la familia que les sàpiga fer. Així que en el tema "natilles" ets com la meva mare ;)
    Han agradat molt a tothom, ja les he publicat i he dit que la recepta és teva, només faltaria!
    Ara em queda tastar-les amb el dolç de llet trossejat, han de ser la bomba, moltes gràcies.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  23. Qué delicia, mi madre siempre nos las ha preparado riquísimas. Con el dulce de leche tienen que estar estupendas. Un abrazo y feliz fin de semana, Clara.

    ResponElimina
  24. Hola, genial pasar por tu blog, es bien interesante, un gusto estar aquí, te invito cordialmente a visitar el Blog de Boris Estebitan y leer un poema cómico mío titulado “El baile de Snoopy”

    ResponElimina
  25. El dolç de llet m'agrada tant que de segur no podria deixar-ne de menjar!

    ResponElimina
  26. Què no s'ha dit sobre les natilles???? Em penso que res.........Tot està dit!!!
    Clàssiques, tradicionals, gustoses, ..........èxit total!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  27. hummm que ricas, vamos que casi te daban ganas de ponerte malita, jaja! un besazo

    ResponElimina
  28. Unes natilles bonísimes, deuen estar de vici!
    petons

    ResponElimina
  29. ohhhh jo avui estic malaltona, a veure si la meva mare em prepara unes natilles amb aquesta recepta...així segur que em recupero ben ràpid!!!

    petonets guapa!!

    ResponElimina
  30. Com m'agraden les teves natilles i les teves fotos!! com sempre, amb sensibilitat a flor de pell.

    ResponElimina
  31. Si ja són bones soles, amb el gustet del dolç de llet... irresistibles!

    ResponElimina
  32. mmm que bó :)
    Aquestes natilles, però, tenen molt de glamour en aquesta copa!

    Un petonet!

    ResponElimina